Converses a propòsit de les pedres

A. Et proposo un joc. Allà on vagi, agafo una pedra per a tu i t’hi escric una paraula. Te la dono i tu me la contestes. I tu fas el mateix, vols? 
M. L’Estel s’ho passava bé. Estàvem molt contentes.
A. Així et tinc present mentre camino...
A. Els llocs no són només trossos de paisatge, estan carregats de vivències, d’emocions, de sentiments...
M. El lloc on compartíem. On ens vam fer. Aquell és el meu lloc. Si anés a portar flors al meu pare, no els hi portaria al cementiri, potser els hi portaria allà.
A. He estat en un lloc que em sembla que t’agradaria...
A. Per què tant a tu com a mi ens agraden les cases abandonades?
M. Estava buscant una pedra per a tu.
M. La llibreta em recorda coses. A vegades li dic (quan la rellegeixo) ei!, no em recordis això, que em fa mal..
M. He fet unes fotos, vull ensenyar-te-les.
A.  Aquesta me la va donar el meu fill, la va es/collir expressament per a mi, perquè veia que jo en collia, que eren importants. Ara, tot sovint, a la seva maleta hi trobo pedretes.
M. I què farem amb tantes pedres?
M. Podríem fer una casa!, potser una casa abandonada.

Meritxell Vazquez i Alícia Casadesús

TINC UN MISSATGE PER TU
Tècnica mixta, 29 x 29 x 19 cm
Fundació CMPPO
PREU DE SORTIDA A LA SUBHASTA: 100€
Que és?