Aquest 23 d’abril, a Osonament hem celebrat la Diada de Sant Jordi amb una jornada vibrant, emotiva i plena de cultura. La literatura, l’art i el testimoniatge personal han estat els grans protagonistes d’un dia que ens ha permès compartir vivències, emocions i creativitat.

Jocs Florals 2025: “La sang i la vida”

Un dels moments més especials de la jornada ha estat la celebració dels Jocs Florals, enguany amb el lema “La sang i la vida”. Aquesta temàtica ha inspirat obres profundes i commovedores, que ben aviat podreu llegir i gaudir a través de la nostra web.

Els guanyadors d’aquesta edició han estat:

 Narrativa: La sang i la vida, d’Adrià Ballús

“Fa dues setmanes em van operar.
Ahir em va caure la crosta però em quedarà una petita cicatriu. En forma de somriure.
El mal és a les escombraries i el meu cos i jo, ja funcionem amb salut.
Com em diu sovint la iaia, tinc bona pelledura.
Les plaquetes no baden i separen l’exterior de l’interior mantenint la sang dins el cos, tancant les farides.
Hi ha qui diu, molt poèticament, que per les ferides hi entra la llum. No sé si considerar-los il·luminats o masoques però comparteixo amb ells que de les dificultats se n’aprèn. No sé si parlen de dificultats o més aviat de dolor.
El dolor és algo controvertit, es pot llegir interpretant que algo no funciona bé o que has de cambiar algo però una vida sense cap dolor és potser pitjor.
Un sofriment pot ser terrible, pot causar greus traumes, però no trobar-se mai en cap situació dolorosa, cosa surrealista, seria d’una pobresa extrema, d’una buidor quasi inconscient, ignorant davant d’un món que pateix coses que tu ni coneixes, que tu no has viscut.
No vull col·leccionar dolors, em considero molt afortunat. Vull superar-los, o afrontar-los, amb valentia. Vull obrir els ulls per conèixer els altres i la seva situació.
Per mi, la felicitat té més a veure amb gaudir del que vivim que no pas amb perseguir paradisos.
Potser per gaudir de la pròpia vida és important haver tastat límits, els teus i els dels altres i això no té perquè voler dir vessar sang però hi ha situacions que t’encenen, que et desperten…o ets tu qui s’ha encès? O ets tu qui s’ha despertat?
Quan tot va encarrilat no cal esforçar-se gaire amb la conducció.
Aprofitant la imatge dels carrils, es poden criticar tradicions, normes i tendències i inèrcies de molts tipus. Però el títol és la sang i la vida i no volem perdre el fil, la vena, l’artèria…punxaré on hi hagi més gruix…potser anant a la relació entre la salut i la imaginació:
Fa uns anys anava sovint de visita a un metge naturista, un homeòpata, que un dia em va dir que ell creia que la majoria de malalties mentals i físiques tenen un origen psicològic.
Jo he tingut varies malalties, lleus, o almenys no m’impedeixen fer el que vull.
M’agrada molt fer música, escriure i pintar i una part de les meves obres i de les obres que aprecio d’altres, són conflictives, fosques, estridents i algunes fins i tot infernals.
No vull tancar portes a la meva imaginació, com tampoc vull patir totes les desgràcies que puc imaginar.
Les paraules i la música, els llenguatges en general, son maneres de compartir el que sentim, pensem i vivim amb els altres, per interior que sigui. Formem una definició o una recreació que l’altre interpreta i dedueix per emmirallar-s’hi, per identificar-s’hi o per aprendre’n.
La tinta és la sang que oferim, un sacrifici egoista i generós que ens beneficia i ens despulla, acompanyant als altres i sentint-nos part d’una tribu.
Aquesta tinta, aquesta sang, l’escriptura, les ferides, les cicatrius, el rastre, la representació, les experiències plasmades, la imaginació, són un flux que ens permet estar presents aquí i allà, respirar el paradís, conèixer els inferns i gaudir de la Terra.
La vida és una obra d’obres, on cadascú dirigeix, interpreta i opina. Un collage de mirades, un argument heterogeni, una realitat polièdrica que vivim des de dins i des de fora. Suposant que hi ha un exterior…que si no, vaja una responsabilitat!
Espero doncs que les vostres plaquetes no badin i que mantinguin la vostre sang dins del vostre cos i si teniu alguna ferida, que us deixi un somriure a la pell, un somriure a la memòria que valgui tant com el dolor viscut”.

Poesia: La Creació, de Pere Portabella

Felicitats a totes les persones participants per la seva sensibilitat, talent i capacitat d’expressar emocions tan intenses a través de la paraula i la imatge.

Literatura que transforma: presentació de llibres amb veu pròpia

Durant la jornada també hem tingut l’honor d’acollir la presentació de dos llibres valents i honestos que aborden temes de salut mental des de l’experiència personal:

Mañana de martes, d’Anadleehi, una obra que ens apropa a la vivència de la depressió amb una mirada íntima i poètica.

Ara sóc jo qui mana. Història de la meva addicció, de Josep Freixas, un relat colpidor i esperançador sobre la lluita i la recuperació personal.

Les presentacions han anat a càrrec dels mateixos autors, que han compartit les seves històries amb sinceritat i coratge davant d’un públic atent i emocionat.

Per tancar la celebració, us recordem que fins divendres podreu participar en la parada d’intercanvi de llibres, situada a l’entrada d’Osonament. Una iniciativa per fomentar la lectura i donar una segona vida als llibres, compartint històries i coneixement entre totes i tots.

Gràcies a totes les persones que heu fet possible aquest Sant Jordi tan especial.