"És un aprenentatge mutu, dos punts de vista diferents"

ARTISTES

El Coyote i Núria Nofrarías Espadamala
Joan Munmany, Ventura Cano i Isa Basset
Jordi i Bernadet Fontserè Pujol
Jordi Bardolet i Marina Berdalet
José Luís G. i Joan Vall
Lurdes i Assumpta Montaner
Manel Riera i Carles Vergés
Mª Àngels Terradellas i Pilarín Bayés
Miguel Ángel Alcoba Laranjinha i Josepa Solà
Moustaphà i Jacint Torrents
M.R., Ferranda i Biel Barnils
Neus Font, Carme Sepúlveda i Elsa Almao
Noemí Garcia Vila i Luca Prats
Paco Lozano i Joan Sepúlveda Torreblanca
Roser G. i Joan Farré
Sergi I. i Carla Serrat Tarré
Toni Casals i Elena Escobar Forcada
Toni Flores i Esther Polo
Ventura Cano i Pep Hinojosa
........................................
Fotografies procés obres
Esteve Ybáñez i Quim
Disseny:
Sara i Ton Granero
........................................

 

He estudiat bastant a la meva vida els números u, dos i tres. L’u és la unitat, és la individualitat, és l’aïllament. Els dos és la dualitat, és el binomi, és la parella, però és també el número de l’oposició, de l’enfrontament, que pot ser fèrtil o estèril. El tres, finalment, és el número de la síntesi, el de l’equilibri, el que permet anar més enllà de la solitud i dels contrastos, és el número de la família, el número sagrat que fa que hi hagi tres reis mags, tres dimensions, tres colors primaris, tantes trilogies literàries i cinematogràfiques i una estructura universal que divideix en tres parts tota bona història: exposició, nus i desenllaç. Per haver-hi, hi ha fins i tot una Santíssima Trinitat...

El projecte de ‘Parelles artístiques’ és un dels millors que conec a l’hora d’aplicar el millor d’aquests tres números als mons de l’art i la salut mental. Uneix dos números u, dos artistes que s’enriqueixen mútuament, que dialoguen, que debaten i que finalment, perquè l’emoció necessita sempre d’un bon mirall, transcendeixen la seva individualitat. No permet que l’artista consagrat es tanqui a la seva torre de marfil, amb els seus dimonis, i no permet que els ferits per l’accident d’un trastorn o una malaltia mental oblidin que el més important en ells segueix sent la seva essència, la seva persona, la seva llum, molt més enllà de símptomes, diagnòstics i medicacions. Més enllà de les ombres que embolcallen qualsevol impuls artístic.

Però tot l’esforç d’aquest projecte, tota la magnífica feina que s’exposa en aquest catàleg, quedaria coixa sense la tercera pota: l’espectador. Dos artistes han interactuat, s’han ajudat, han debatut el bo i millor dels seus universos i és evident que només això ja els ha de produir una immensa satisfacció. Però ara tenen una obra, un missatge conscient o inconscient, un sentiment que han volgut transmetre. I per això ara cal que jo, que vostès, que tots nosaltres hi responem. A fons. Que reaccionem davant la seva obra, que deixem que ens interpel.li, ens afecti, ens emocioni. Que ens canviï d’alguna forma la mirada, que ens ajudi a conèixer millor allò que els seus creadors han volgut expressar. I que ho difonguem, que en parlem per tot arreu.

Serà aleshores quan aquest projecte arribarà a la seva culminació. Quan les obres que hi inclou s’hagin convertit en art. Quan el número tres podrà multiplicar-se sense sostre.

Serà l’hora de demanar tres desitjos més.

Ricard Ruiz Garzón
Escriptor i periodista

©2010 Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d'Osona, C. Sant Miquel Xic, 1 - 08500 Vic - www.cmppo.cat | Avís Legal | Contactar |