Hem participat en el primer capítol de la segona temporada d’(IN)VISIBLES, el videopòdcast impulsat per la Generalitat de Catalunya i El Nacional, que reflexiona sobre salut mental des de diferents mirades i experiències.
En aquest episodi, «Malestar o malaltia?», parlem de com distingir el malestar emocional d’un problema de salut mental i de la importància de saber quan és un bon moment per demanar ajuda. Hi participen Jaume Cases, terapeuta ocupacional d’Osonament; Mònica Sala, persona amb experiència viscuda i experta en suport entre iguals a Osonament, i Ramon Ponz, persona vinculada als serveis de salut mental i addiccions d’Osonament.
Parlar de les emocions abans que el malestar vagi a més
Sentir tristesa, por, frustració o estrès forma part de la vida. El repte és identificar quan aquest malestar comença a interferir en el nostre dia a dia.
Jaume Cases explica que, per valorar-ho, cal tenir en compte què sent la persona, amb quina intensitat, en quin context i quin impacte té en la seva vida quotidiana. També reivindica la prevenció i la necessitat de parlar més de les emocions per evitar tant la patologització del malestar com que un patiment que necessita ajuda quedi sense atendre.
Mònica Sala coincideix en la importància de treballar les emocions abans que el patiment arribi a situacions extremes. “Sembla que haguem d’estar sempre felices, però les emocions ens avisen de coses que ens estan passant. Si ho tapem, es va enquistant”, explica.
Demanar ajuda no sempre és fàcil
Reconèixer que necessitem ajuda també pot ser difícil. Ramon Ponz explica que, de vegades, “no te n’adones, vas fent, segueixes patrons i vas tirant”. A això s’hi afegeixen l’estigma, la vergonya i, en alguns casos, la dificultat de l’entorn per entendre què està passant.
Mònica també parla del pes que poden tenir les etiquetes diagnòstiques i de la importància que aquestes no acabin condicionant la vida de la persona. Alhora, reivindica el valor de compartir experiències: “És important veure que hi ha gent que està passant per una cosa similar, poder-ne parlar i fer-ho visible. Així, la cosa es desinfla una mica.”
Una mirada comunitària i centrada en la persona
El capítol també posa en valor el paper dels recursos comunitaris en els processos de recuperació. A Osonament, explica Jaume, treballem des d’un model centrat en la persona, que busca generar espais de confiança i entendre cada persona de manera global, més enllà del diagnòstic. “La persona és atesa com una persona i no com una malaltia”, destaca.
Mònica, des de la seva experiència, explica que s’ha sentit acompanyada a Osonament i posa en valor el suport entre iguals, que permet acompanyar altres persones des de l’empatia i l’experiència compartida.
També destaca el paper que va tenir Parelles Artístiques en el seu procés de recuperació. Ramon Ponz recorda igualment la seva experiència a Osonament, especialment a través de l’artteràpia i de Parelles Artístiques: “Per mi va ser una passada.”
La conversa ens recorda que la recuperació és un procés que requereix temps i que l’atenció professional, els vincles, la comunitat i els espais de participació poden tenir un paper important.
“Comprendre el malestar emocional també és salut mental.”
