Un tractament amb art

A vegades no es troba la manera per expressar conflictes interns perquè ni nosaltres mateixos sabem què ens està passant. Notem un malestar interior que no coneixem i no podem posar-li paraules, o bé perquè no ho entenem o perquè és massa dolorós.

En el cas de la malaltia mental, aquesta capacitat per expressar i alliberar el malestar resulta més difícil, ja que la majoria d’aquestes persones es troben tancades en un món que la nostra societat no pot entendre. Els codis racionals no serveixen i comunicar-se amb altres llenguatges simbòlics o artístics resulta més còmode, comprensible i acceptable per la societat. Per exemple, si una persona explica les seves experiències provocades per la seva malaltia mental la societat el tracta de boig però en canvi si ho pinta se’l considera un artista.
En aquests casos l’art obre una via de comunicació, proporcionant a la persona una possibilitat per poder expressar el que no es pot transmetre amb paraules, i a la vegada transformar el patiment en un acte creatiu.
De fet, en totes les èpoques i cultures l’art s’ha utilitzat com a mitjà de comunicació i expressió. L’art teràpia recupera aquestes funcions de l’art per conèixer i comunicar-se amb un mateix, potenciant la capacitat innata de crear de tot ésser humà i no reservant-la com a privilegi d’uns quants.
Per tant, l’art teràpia obra un món il.limitat de possibilitats per posar ordre i donar forma a aquestes vivències inexplicables i incomprensibles per la societat, però reals per les persones que pateixen una malaltia mental. Per exemple, ja en el S. XIX en alguns hospitals psiquiàtrics es va començar a observar que algunes persones no eren capaços de verbalitzar les seves emocions i en canvi ho podien fer a través d’un llenguatge plàstic, com la pintura, el dibuix, l’escultura o el teatre.

L’art teràpia parteix de la integració de diferents formes artístiques, des de la pintura, música, poesia, teatre, escultura, dansa, ... Utilitza l’art per expressar lliurement de manera creativa els sentiments, emocions, pensaments i conflictes interns.

No es tracta d’aprendre a pintar, ni ballar ni tocar un instrument sinó d’expressar-se lliurement a través de l’art. Per tant, no hi ha res correcte ni incorrecte, tot acte creatiu és vàlid ja que es tracta de l’expressió interior de cada persona. No es busca un producte artístic, sinó que es dóna més importància al procés creatiu i al diàleg amb l’obra.

Es treballa creant un espai de llibertat d’expressió, d’escolta, d’acompanyament, de respecte i de ressonàncies per tal d’ajudar a la persona a transformar les emocions en actes creatius.

El llenguatge que s’utilitza és un llenguatge artístic i vivencial propi de cada persona. No s’utilitzen els tecnicismes ni raonaments ni esbossos del què s’anirà a treballar ja que aquests donen lloc als prejudicis obstaculitzant la llibertat terapèutica i la creativitat. Es parteix de la premissa que l’art connecta directament amb l’inconscient ja que aquest és el mirall de l’ànima.

Però l’art teràpia va més enllà de l’expressió de les emocions. Un cop s’obté una obra artística resultat d’aquesta expressió, es procedeix al treball del malestar transformant-lo i buscant solucions creatives per aquests problemes.

Per això és imprescindible treballar des de la ressonància i l’escolta, sense jutjar ni interpretar el què la persona està transmetent, sinó escoltar el què aquesta explica.

L’art teràpia parteix de la idiosincràsia de cada persona, cada persona és diferent i per tant el terapeuta no pot interpretar el què aquesta persona està expressant amb la seva obra, sinó que és aquesta la que va descobrint el que està passant en els seu interior i ho reflexa en l’obra artística. El terapeuta per tant, actua com a acompanyant i guia, ajudant a buscar una sortida al malestar. No ofereix un tractament com a recepta única per tots, sinó diferents camins per expressar i transformar els aspectes negatius, optimitzant sempre els aspectes positius de la persona, com per exemple la creativitat.

En resum, es podria dir que l’art teràpia ofereix un espai protegit per treballar la salut mental a través de la creativitat. No obstant, no hem d’oblidar que tots tenim la capacitat de crear, només hem de deixar que els nostres sentiments aflorin i donar-nos el permís per expressar allò que ens costa d’afrontar i donar-hi una nova visió que ens permeti entendre-ho de manera diferent. Potenciant la nostra creativitat potenciem la nostra salut mental, ja que el fet de crear dóna un sentit i una forma a allò que ens passa.

Judith Martínez
Psicòloga i Art terapeuta
Fundació CMPPO