|
Des
de fa cinc anys el Museu de l'Art de la Pell de Vic i el
Servei de Rehabilitació Comunitària en Salut
Mental de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic
d'Osona, treballem junts per organitzar una exposició de
les obres realitzades durant l'any al nostre taller.
Va ser arrel d'aquesta unió que va sorgir l'idea de les Parelles Artístiques.
Ens va agradar molt perquè els nostres usuaris podien treballar i compartir
estones amb altres artistes com ells, en un altre entorn, fora del centre i intentant
que hi hagués un diàleg a nivell personal i artístic, intercanviant
coneixements i vivències, podent deixar anar la imaginació i expresant
sentiments i emocions.
El més important no és mai el resultat final de l'obra, sinó el
seu procés. Així doncs s'ha d'observar amb el cor.
Després de dos anys de tenir el privilegi d'estar a prop de les parelles
quan treballaven, m'atreveixo a dir que l'experiència ha set positiva.
Per a uns perquè els ajuda a tenir més seguretat en ells mateixos,
més autoestima. Els trenca la monotonia del dia a dia, tenen l'emoció de
quedar per treballar, per compartir, per aprendre. Per als altres, per aprendre
més encara, i per conèixer i entendre una malaltia que té molts
estereotips i dóna peu a moltes confusions.
La metodologia que hem seguit ha set la de convocar dos artistes, un d'ells usuari
del centre.
Els hi hem proporcionat l'espai i el material necessari. Cada parella es posa
d'acord a l'hora de decidir la tècnica, la temàtica i les sessions
que necessitaran. Al mateix temps han participat dos fotògrafs amb la
seva parella corresponent, fent un reportatge del procés. També hem
intentat introduir el vídeo. Els dissenyadors gràfics també formen
parella artística.
En un projecte on hi participa tanta gent és molt important que es faci
un catàleg, ja que al cap i a la fi és el que en queda. És
una bona manera d'agrair l'esforç de tothom.
Un agraïment infinit i sincer a tots els artistes i amics que heu col.laborat
desinteressadament, regalant el vostre temps, les vostres ganes i la vostra energia.
I a tot l'equip del Servei de Rehabilitació Comunitaria en Salut Mental
d'Osona i la Llar Residència de Manlleu. Gràcies per la paciència.
Com ja he dit aquesta exposició s'ha de mirar amb el cor, ja que l'obra
no s'acaba quan es signa, sinó quan és contemplada i compresa.
Isa Basset |
|