Com poden contribuir l’arquitectura i el disseny dels espais al benestar emocional de les persones? Aquesta ha estat una de les qüestions centrals de la jornada «Espais que cuiden i curen: arquitectura, urbanisme i salut mental», en què hem participat des d’Osonament aquest dijous 5 de novembre. Jordi Comas, arquitecte de Comas-Pont Arquitectes i autor del projecte de la nostra seu central a Vic, hi ha compartit l’experiència d’Osonament i com concebem els espais com a part de l’acompanyament i la recuperació de les persones.
La jornada, coorganitzada pel Pacte Nacional de Salut Mental i WeMind Cluster, s’ha celebrat en el marc del congrés internacional Smart City Expo World Congress, a la Fira de Barcelona. La trobada, emmarcada en el cicle «Salut mental, una mirada compartida», ha reunit experts dels àmbits de l’arquitectura, l’urbanisme, el disseny i els sectors social i sanitari per reflexionar sobre com els entorns on vivim, treballem o rebem atenció influeixen en la nostra salut mental i el benestar emocional.
La nostra seu central: un entorn domèstic, sostenible i no estigmatitzant
En el panell d’experiències dedicat a com l’arquitectura pot afavorir el benestar emocional, Jordi Comas ha presentat el projecte de la seu central d’Osonament a Vic i ha explicat la importància de concebre els espais des d’una perspectiva social i centrada en les persones.
L’objectiu principal del projecte és fugir de la imatge d’una institució sanitària o hospitalària i construir un entorn quotidià, domèstic i acollidor. Un espai que no estigmatitzi les persones ni les situï en el paper de simples pacients, sinó que les faci sentir part d’una comunitat, potenciant-ne l’autonomia i reconeixent-ne la dignitat.
El projecte també incorpora un ferm compromís amb la sostenibilitat ambiental, amb mesures que milloren el confort tèrmic i l’eficiència energètica, l’ús de materials naturals com el suro i la fusta, l’aprofitament de la llum natural i la integració de jardins, porxos i espais exteriors que conviden a la tranquil·litat i a la interacció.
Pavellons comunitaris i espais de trobada
L’arquitectura de la nostra seu està concebuda com un sistema de relacions. La distribució en pavellons comunitaris permet integrar en un mateix entorn serveis i activitats molt diversos: rehabilitació comunitària, inserció laboral, logopèdia, el Cafè Calor, sales de teràpia individual i grupal, així com àrees de repartiment i serveis centrals amb accés independent.
Aquesta organització converteix l’accés, la sala d’espera i el bar comunitari en espais compartits de trobada, convivència i treball cooperatiu. També afavoreix que sorgeixin relacions i interaccions espontànies entre els diferents recorreguts, jardins i espais de descans.
L’impacte en les persones ateses i els equips professionals
Uns espais acollidors, accessibles i ben organitzats transmeten seguretat i confiança i contribueixen a fer que les persones se sentin còmodes, protegides i respectades des del primer moment. La llum natural, el silenci, el confort i la presència d’elements naturals ajuden a crear una atmosfera tranquil·la que redueix l’estrès i afavoreix el benestar emocional. Alhora, l’arquitectura garanteix la intimitat i la confidencialitat necessàries per expressar emocions i compartir experiències amb llibertat.
Les zones compartides, per la seva banda, afavoreixen les relacions socials, la convivència i el suport mutu, contribueixen a combatre l’aïllament i reforcen el sentiment de pertinença. L’accessibilitat i l’adaptabilitat dels espais també potencien l’autonomia i l’apoderament, ja que permeten que les persones es moguin amb independència i participin activament en el seu procés de recuperació. A més, disposar d’espais específics per a activitats quotidianes, creatives i ocupacionals facilita la pràctica de rutines i el desenvolupament d’habilitats personals. Tot plegat, en un entorn digne, normalitzador i obert a la comunitat, que contribueix a combatre l’estigma i situa la persona i els seus drets al centre de l’atenció.
Així ho expressen les mateixes persones ateses, que en destaquen la lluminositat, la sensació d’amplitud i el caràcter acollidor de l’edifici, on, segons expliquen, «en cap moment et sents oprimit i que té molta vida». Per als equips professionals, disposar d’uns espais dignes, clars i funcionals també ha contribuït a reforçar la cohesió, facilitar el treball interdisciplinari i millorar la qualitat de l’atenció.
A Osonament tenim clar que l’arquitectura, per si sola, no resol les dificultats, però esdevé una aliada indispensable quan va de bracet amb un acompanyament humà, respectuós i compromès. Per això, continuem apostant per espais integradors que afavoreixin el benestar, l’autonomia i la plena inclusió de totes les persones.
