Aquest 23 d’abril, Osonament s’ha vestit de gala per celebrar una de les diades més especials de l’any. Sota el lema “Celebrem Sant Jordi”, hem gaudit d’una jornada marcada per la creativitat, la participació i el caliu de la nostra comunitat.
Una jornada d’activitats i intercanvi
La diada ha començat ben d’hora amb la venda d’espelmes artesanes elaborades pels joves d’Osonament, que han omplert l’entrada de color i bona aroma. A més, durant tota la setmana hem fomentat la lectura amb l’espai d’intercanvi de llibres, un punt de trobada on moltes persones han pogut compartir històries i donar una nova vida a les seves lectures.
Literatura amb ànima al BioArtCafè
L’acte central ha tingut lloc al BioArtCafè, amb la presentació de dos llibres que conviden a la transformació personal i col·lectiva:
- “Eolo, la niña mujer”, d’Aurora Gómez Alcalá: L’Aurora, mare d’una jove neurodivergent, ens va proposar un viatge emocional a través de la pèrdua, el retrobament i la soledat. El seu llibre és una crida a “canviar la mirada” per acceptar que tots som diferents. Segons l’autora, la transformació comença en els qui acompanyem: “Si jo canvio la mirada, el món també”. Una obra per a famílies i joves que ens ensenya a respirar i gaudir dels petits moments.
- “Fins a l’últim alè de la teva ombra”, de Sergi Oliva: En Sergi va compartir com l’escriptura és la seva manera de veure el món. Des de petit ha sentit passió per combinar paraules per crear bellesa, i en aquesta obra ha volgut donar una dimensió literària als sentiments per fer-los universals. “Les veus pròpies dels escriptors t’acompanyen”, explicava, tot aportant un missatge poètic que transcendeix l’experiència individual.
El tancament musical, a càrrec del Taller de Guitarra d’Osonament, va posar la banda sonora perfecta a la tarda amb una delicada selecció de poemes musicats.
Els protagonistes dels Jocs Florals 2026
El moment més esperat va ser l’entrega de premis dels Jocs Florals, que enguany tenien com a tema central “La veu del poble”. La qualitat de les obres presentades ha estat excepcional. Els guanyadors d’aquesta edició han estat:
- Premi de Narrativa: Roger Salado
- Premi de Poesia: Ondara Minguell
- Premi de Dibuix: Manel Riera
1. Narrativa: La veu del poble
Narrativa de Roger Salado
El carrer Prudenci Bertrana desembocava al call, i el call a la seva vegada desembocava a la plaça dels enamorats, allà al número 14 en una casa al més pur estil de cases de poble on hi predominava la pagesia hi vivia en Narcís, home bonic i agradable allà on els hi hagi, tenia una casa humil però feia goig de veure, a la entrada tenia una llosa de terrissa que deia : Verge Santa del Roser, feu que en aquesta casa no hi hagi ni poc ni massa, sols lo just per viure bé. Unes cases més a prop, ja que la plaça feia forma de cercle i era molt acollidora hi vivia la Constança filla d’un matrimoni Francès que ja fa temps que es va establir al poble, cal dir d’ella que vestia molt elegant, tenia una llarga melena fins la cintura, ulls color de la mel i galtes enrojolades, cantava molt bé i li agradava el teatre.
Degut a la vida tant atrafegada que duem tots, ells dos es coneixien de vista però no havien parlat mai, en Narcís anava amb la colla dels Bastoners i la Constança anava amb la colla de les Minyones dels Ferrers. Una nit però la cosa va canviar, eren les festes de Sant Ramon i hi havia gresca a la plaça, taules esteses ben parades amb bones menges, hi havia de tot, carn rostida, pa torrat i pa amb tomàquet, hortalisses escalivades, diversos tipus de fruita, porrons de vi i moscatell per acompanyar la nyoca. Es va sopar, la gent es va anar animant, fins i tot en Carles de Cal Carter va començar a tocar l’acordió i hi havia molt bon ambient.
Ja a les acaballes, quant els més petits ja jugaven amb les baldufes i a la cuit i amagar van arribar els parlaments, en Joan el director de l’antic teatre va prendre la paraula i va dir: Aquest any, en motiu de la diada de Sant Jordi, volem fer una obra de teatre per la ocasió i tota la junta estaríem molt agraïts de que us animeu i us apunteu a la representació. Entre la multitud, es va apuntar diversa gent però per a representar el cavaller es va anomenar a en Narcís i per fer la donzella varen escollir la Constança, així tot d’una varen arribar els assajos i ells dos es varen anar coneixent i cada vegada més es van descobrir que un parlava de l’altre amb les amistats, família i a tot arreu on anaven, quelcom molt bonic estava naixent entre els dos.
Va passar el temps i va arribar el dia de la obra, tot va anar com la seda, els espectadors estaven contentíssims i va arribar l’instant final, en Narcís com a cavaller va salvar a la donzella de les urpes del drac i agafant-la en braços li va fer un petó als llavis mentre queien roses vermelles del sostre que va durar deu segons, tothom es va quedar bocabadat, sorprès i molt content. Des-de aquell dia en Narcís i la Constança no s’han pogut separar i viuen en un somni. Per cert, la obra de teatre es va dir “Sant Jordi i la veu del poble” en senyal del clam de tot el poble, tal com diu llegenda per demanar que el drac no es menges la donzella.
2. Poesia: La veu del poble
Poesia d’Ondara Minguell
La veu no parla quan les paraules no poden. La veu no parla per respecte als altres. La veu no parla per donar la paraula. La veu calla per por, pànic i ràbia.
La veu calla per angoixa, ansietat i preocupació. La veu calla per malaltia i depressió.
La veu és crit d’ajuda amb mirada fixa i perduda. La veu és el reflex d’una aura borrosa i descolorida. La veu és la cuirassa d’una ànima tocada i podrida.
La veu és ferida oberta que res cura ni oblida. La veu és cicatriu que sagna en veu baixa nit i dia.
La veu és tot allò que tothom parla, però no escolta ni mira.
La veu és l’esperança d’una vida més digna, sense judici i estigma.
El poble és la veu de l’esperança que avança i crida.
3. Dibuix: L’òrbita Galàctica d’un poble
Aquesta obra artística de Manel ha Riera estat la guanyadora de la categoria de dibuix, il·lustrant de manera única la visió creativa d’aquesta diada.
