"A Osonament he trobat el carinyo i l’escolta que necessitava per anar endavant"
Fa dos anys vaig sortir de la presó i em vaig vincular a Osona Salut Mental del CHV per fer tractament amb metadona. Fa temps que no consumeixo; estic net i compromès amb la meva recuperació. Tot i així, quan intentava refer la meva vida em trobava constantment amb portes tancades. Havia fet moltes gestions amb treballadors socials, centres i entitats, però no trobava oportunitats. Sentia que la meva trajectòria no generava confiança, com si arrossegués una etiqueta difícil d’esborrar.
Un dia, una professional del CHV em va parlar d’Osonament. Jo tenia molt clar que volia treballar, però em veia totalment incapacitat per fer una entrevista o per afrontar qualsevol pas. Em sentia anul·lat. Ni jo mateix confiava en mi.
Fa tres mesos que vinc a Osonament i puc dir que soc una altra persona. No exagero quan dic que se m’ha estructurat la vida. Venia d’una història molt desordenada des de petit, i aquí he trobat acompanyament, orientació i el caliu que necessitava. Des que entro fins que surto, tots els professionals —siguin o no els meus referents— em fan sentir part d’una família.
He participat en tallers prelaborals, he après a preparar el currículum i, sobretot, he recuperat una rutina. Quan han considerat que estava preparat, m’han fet un contracte per treballar en el projecte de restauració de rouredes. Per a mi, això ha estat un abans i un després.
Aquí m’expliquen les coses amb claredat, m’escolten i no em sento jutjat. He deixat de veure’m com algú diferent. Ara puc anar a fer un cafè o sortir al carrer i sentir-me una persona més, amb dignitat i oportunitats.
A qualsevol persona que no vegi sortida, li diria que demani ajuda. Jo ho he fet, i m’ha canviat la vida.
Paco
"Osonament m'ha ajudat tant mentalment com físicament"
Em vaig vincular a Osonament el 2022 després d’haver de ser ingressat a planta a causa del meu trastorn. Al principi em costava molt sortir de casa i venir fins aquí, però vaig decidir fer el primer pas i vaig incorporar-me al grup de suport a la funcionalitat dels divendres.
A poc a poc vaig notar que m’anava bé. Amb el temps, els professionals em van recomanar altres activitats de manera gradual. El meu trastorn el visc sobretot a casa, i per això, fer el pas de sortir per venir a Osonament m’ha resultat fonamental: aquí em sento actiu, acompanyat i amb eines per millorar el meu dia a dia. Ara gairebé faig activitats diàriament, i això m’aporta força i seguretat.
A més del suport a la funcionalitat i la rehabilitació cognitiva, m’ha ajudat molt poder fer activitat física i portar una alimentació saludable. Valoro especialment que Osonament compti amb professionals especialitzats en aquests àmbits: em sento molt millor tant físicament com mentalment.
També m’ha anat molt bé poder parlar amb altres companys que estan passant per situacions semblants; sentir-me entès i acompanyat ha estat clau i m’ha donat molta motivació.
Avui puc dir que gestiono millor els símptomes i que he recuperat qualitat de vida. Em miro i estic orgullós de l’evolució que he fet. Crec que l’èxit ha estat fruit de la suma de moltes coses, però, sobretot, de la constància i d’escoltar i seguir els consells dels professionals.
Ismael
"El què més valoro és poder viure amb altres companyes "
Després d’un període difícil, vaig haver d’ingressar, i aquell va ser un moment molt complicat. Quan en vaig sortir, vaig començar un camí de recuperació amb el suport d’Osonament. L’any 2016 em vaig vincular a l’entitat a través del Programa de Suport a la Llar, on els professionals m’oferien atenció al meu domicili. Aquell acompanyament proper em va anar molt bé, però el que realment em va ajudar va ser poder accedir a un pis amb suport i compartir el dia a dia amb altres companyes. L’any 2017 vaig fer aquest pas entrant a una llar amb suport a Vic, on compartia espai amb altres dones i rebia l’acompanyament d’una professional.
Amb el temps, vaig anar trobant el meu equilibri. Durant aquest procés també vaig participar en activitats de rehabilitació cognitiva i en propostes d’oci que m’han ajudat a mantenir-me activa i connectada. D’això ja en fa cinc anys, i mirar enrere em fa sentir orgullosa del camí recorregut.
Aquest 2025 he fet un nou pas: ara visc a la llar amb suport de Manlleu. Tinc una habitació per a mi sola i em sento més tranquil·la. El que més valoro és poder conviure amb altres companyes, compartir converses, complicitats i la vida quotidiana. M’ha fet molta il·lusió retrobar algunes companyes amb qui ja havia conviscut als inicis, al pis de Vic.
Les activitats m’ajuden a mantenir l’estabilitat i el benestar: les caminades amb els companys de la Llar Residència, els divendres de música o les sortides al mercat. M’agrada compartir estones, però també gaudir del meu espai personal i dels moments de calma.
Núria
"He tornat a néixer, soc la millor versió de mi mateix"
Em vaig vincular a Osonament fa uns quatre anys. En aquell moment, havia tocat fons a causa del consum de cocaïna: havia perdut la feina, la família, els diners… ho havia perdut tot. Dormia al carrer i demanava aliments als supermercats. Vaig fer dos intents de suïcidi fins que, un dia, vaig dir prou. Ni jo mateix podia creure que hagués arribat fins aquell punt.
Va ser llavors quan vaig entrar al programa de Cafè Calor d’Osonament, pensat per a persones en consum actiu. Amb el temps, vaig poder accedir al programa de suport a l’abstinència. Em vaig prendre el procés com un repte, i des d’aleshores no he tornat a consumir.
Els controls d’orina em van permetre demostrar a la meva família que realment estava net. Així, vaig començar a recuperar la seva confiança, i a poc a poc, també la meva vida. Avui, puc dir amb orgull que m’he convertit en la millor versió de mi mateix. Si m’hagués de posar una nota, em posaria un 10!
Molta gent em deia que ingressés en un centre terapèutic, però jo volia afrontar la meva malaltia sortint al carrer, amb les eines que em facilitaven a Osonament. Quan acabava les sessions, en comptes de recaure, me n’anava a casa. Evitava persones i llocs conflictius. La meva dona gestionava els diners per evitar riscos innecessaris.
Vull remarcar que, si no has estat mai als grups d’Osonament, no pots arribar a entendre com d’importants són. Aquí t’ajuden de veritat, no et deixen mai de banda. Segueixo venint perquè sempre queda algun residu dins teu, i poder parlar-ne aquí és un reforç molt positiu.
El meu consell per a qui es trobi on em trobava jo: deixa’t ajudar. Si jo ho he aconseguit, tu també pots. Només cal seguir les pautes dels terapeutes i voler sortir del pou. Jo he tornat a néixer.
David
"Parlar del què visc m'ajuda a valorar-me, a trobar el meu lloc"
Vaig estar una temporada a Osonament, al 2023, però ho vaig deixar… i vaig recaure en el consum. Ho vaig tenir clar de seguida: hi havia de tornar.
Des de l’abril participo en dos programes: el de patologia dual -pel meu diagnòstic de TLP i depressió- i el d’artteràpia. Cadascun m’ajuda d’una manera diferent però complementària. El primer em dona eines per entendre’m i conviure amb el que em passa. L’artteràpia és com un mirall: afloren coses de dins, tan bones com dolentes, que ni sabia que hi eren… i m’hi puc enfrontar.
També hi ha el suport dels companys, que és immens. Es creen vincles molt profunds, perquè compartim des d’un lloc segur, sense judicis. I això fa que deixis de sentir-te sola, que entenguis que el que et passa no només et passa a tu.
Ara, gràcies a tot aquest procés, puc parlar obertament del que visc. Sense vergonya, sense pudor. De fet, m’agrada fer-ho, perquè parlar-ne també és una manera de fer pedagogia. I això m’ajuda a valorar-me, a no fer-me petita, sinó a ocupar el meu espai. Saber que formo part d’aquesta societat. Que sóc aquí.
Quan parlo de salut mental, les reaccions són molt diverses. Hi ha qui m’escolta amb respecte, fins i tot m’anima i em dona les gràcies per haver-me obert. Però també hi ha qui ho banalitza, com si fossin “coses dels temps moderns”, o qui encara arrossega molts prejudicis. I, saps què? Tant me fa. Perquè parlar-ne em fa bé. M’ajuda a situar-me, a entendre’m, a sentir-me present.
Rosa
"Amb paciència i constància, els canvis arriben"
“Convisc amb un problema d’addiccions, un Trastorn Límit de la Personalitat i també em van diagnosticar una Depressió Major. Havia anat a teràpia durant molt de temps abans de venir a Osonament, ara fa poc més d’un any, però el camí era molt difícil. El punt d’inflexió va ser quan vaig decidir, de veritat, que volia sortir-ne.
Aquí em sento molt ben acompanyat. M’han anat molt bé els tallers de patologia dual i d’artteràpia, perquè m’han permès connectar amb la meva part creativa, treballar les emocions i aprendre a posar-hi nom. Per fi he pogut parlar de moltes coses que em van passar fa anys i que van ser molt dures. Ara he après a estar en l’aquí i l’ara. Pensar massa en el futur no ajuda!
Animo qualsevol persona que cregui que ho necessita a fer el pas i buscar suport. Si aprofites les eines que t’ofereixen els professionals, amb paciència i constància, els canvis arriben. El camí és llarg i hi ha dies de tot, però ho pots aconseguir.
Jo ja fa un any que no consumeixo, i n’estic molt satisfet.”
Ramon
"La llibertat i tenir una rutina m'ajuden molt"
“Quan em van ingressar a psiquiatria, fa uns sis anys, va ser un xoc molt dur. Tot va canviar de cop. En aquell moment vivia en un país estranger i treballava en un restaurant, i en molt poc temps em vaig trobar iniciant un tractament i afrontant una etapa completament nova.
Quan vaig començar a sentir-me millor, l’any 2019, em vaig vincular a Osonament, concretament a l’àrea d’habitatge. Primer vaig viure en un pis amb suport a Torelló, però després d’un temps vaig demanar a la meva referent si podia accedir a un recurs amb un suport més continuat. L’any 2023 vaig poder entrar a la Llar Residència de Manlleu.
Aquí m’hi sento molt a gust i em porto molt bé amb tothom. M’agrada molt l’espai: és gran, acollidor i, sobretot, valoro la llibertat que tenim. Podem sortir a passejar, anar a prendre alguna cosa… A mi aquesta llibertat i tenir una rutina m’ajuden molt.
Cada dia surto a caminar i acostumo a anar fer el cafè fora. També participo en diverses activitats de la Llar, com el club de lectura o la musicoteràpia. A més, els dilluns al matí faig de voluntari en una entitat externa.
Ara estic tranquil, em sento bé i estic molt agraït pel suport que he rebut d’Osonament”.
Josep
"Cal perdre la por a explicar què ens passa"
“Des de finals de 2023, participo regularment en diferents activitats d’Osonament, i em trobo molt millor. He perdut molt pes i he après a relacionar-me. M’agrada especialment fer activitat física, gaudir de les sortides i activitats del programa Respir, i participar en els tallers de cuina saludable.
Recomanaria a qualsevol persona que no estigui passant per un bon moment que demani ajuda. Et canvia la vida, et fa veure les coses d’una altra manera. Al principi, era reticent a venir, em feia certa por, però ara n’estic molt content i fins i tot vinc sol en cotxe.
M’he sentit molt ben acollit, tant pels professionals com per la resta de persones ateses: em sento part del grup. Crec que és important fer un esforç i, sobretot, no tenir por d’explicar què ens passa. A mi, personalment, també m’ajuda escriure tot el que sento, deixar els traumes sobre el paper.
Gràcies a tot aquest procés, he perdut pors i inseguretats, i ara em sento preparat per començar un procés d’inserció laboral.”
Genís
"Venir a Osonament m'ha ajudat tant a nivell personal com laboral"
“Vaig iniciar el meu procés a Osonament el 2021 i ha estat una experiència molt enriquidora, tant en l’àmbit personal com en el laboral. Al principi vaig participar en diferents programes i activitats amb l’objectiu de millorar les habilitats socials i comunicatives, cosa que m’ha permès socialitzar amb més facilitat.
En l’àmbit laboral, vaig començar als tallers prelaborals per adquirir hàbits i rutines, i amb el temps vaig aconseguir fer una substitució al Servei de Repartiment de publicitat d’Areté. Aquesta va ser la meva primera experiència al món laboral, on vaig aprendre com funciona una feina, la importància de complir horaris i d’establir rutines. Els companys em van ajudar molt.
Ara he començat una nova feina fora d’Osonament. Si miro enrere, el què valoro més és l’evolució personal que he fet durant aquests anys.”
Helena