Des de l'àmbit de la pedagogia de l'art sovint subratllem la importància del procés creatiu. Valorem el procés com una seqüència, que permet introduir pautes, durant la qual es va produint l'aprenentatge. Per aquell qui està creant, el procés és sobretot experiència, experimentació i descobriment (necessàriament també, del fracàs).

Diversos moviments artístics visuals han prioritzat el procés creatiu per sobre del resultat que se'n deriva (sobretot els moviments més performatius i bona part dels conceptuals).

A “Parelles Artístiques” es manifesta la rellevància del procés creatiu, absolutament experiencial i de relació. Així ho posa de relleu la comissària del projecte, Isa Basset, de manera reiterada. Per aquest motiu, l'exposició dels resultats sempre va acompanyada d'aquest catàleg amb fotografies dels actors treballant i per això l'organització cada vegada fa major divulgació en diferents entorns d'allò que suposa de fons “Parelles Artístiques” (aquest any, per exemple, diferents participants al projecte comentaran la seva vivència en visites a l'exposició amb alumnat de l'Escola d'Art de Vic).

Sembla que potser ha arribat l'hora, suggereixo jo, de donar la volta a allò que es projecta de “Parelles
artístiques” i en lloc de prioritzar l'exposició de les obres resultants, mostrar obertament el procés creatiu i
relacional com a gran èxit de la proposta.

Ramon Ricart
Director Escola d'Art i Superior de Disseny de Vic